literatura castellana: Benito Pérez Galdós

 CONTESTA LAS SIGUIENTES PREGUNTAS (busca la información en internet):

Dónde y cuándo nació Benito Pérez Galdós?

En las palmas de Gran Canaria dia 10 de Mayo 1843

1.2  ¿Cuál es el título de su primer novela? ¿En qué radica su importancia?

la fontana de oro; .

por que se mezclan hechos históricos reales, con los asuntos personales de los personajes creados por Galdós.

1.3  En la década de los 70, Galdós desarrolla una narrativa de tesis, un ejemplo sería Doña Perfecta. ¿Cuál es su fecha de publicación? Indica el título de otra novela de tesis perteneciente a la misma época.

doña perfecta: 1879

la sombra:1870

1.4  Durante la década de los 80 publicó Galdós sus “Novelas españolas contemporáneas” en las que describe la sociedad madrileña de su época, especialmente las clases medias, alejándose del maniqueísmo de su primera etapa. Destaca en este periodo Fortunata y Jacinta. Resume el argumento de esta extensa novela e infórmate de si ha sido versionada para la pequeña o la gran pantalla. (En el blog La clase de hoy 2012 puedes ver un documental televisivo con motivo del centenario de su publicación).

Fortunata y Jacinta:  una de las más populares y representativas del realismo literario español y de la novela española . Situada en el Madrid de la segunda mitad de dicho siglo, relata las vidas cruzadas de dos mujeres de distinta extracción social unidas por un destino trágico.​

redacció

1. Fes una redacció sobre com has viscut aquest primer trimestre. Pots explicar com t'has sentit, com l'has viscut, si has fet nous amics o si has consolidat alguna amistat, si has fet la feina suficient, quina és la feina que més t'ha agradat,etc...




Aquest primer trimestre m'he sentit molt bé la veritat, i es que m'encanta es grup que m'ha tocat i estic molt contenta; sa veritat també es que ha estat molt agradable, també amb els professors pensava no ens duriem molt bé però al final una monada. 

si he fet alguns amics nous apart dels que tenia i ens duim molt bé tots.
el curs l'he començat bastant bé per opinió meva, encara que ho dugui tot aprovat, podria posar un poc més de esforç i centrar-me una mica més amb lo que es l'estudi.
El que més m'ha agradat ha estat biologia, mates i català, socials i castellà, més per les professores que son molt simpàtiques i agradables persones apart de que el temari també esta molt bé.

El petit príncep

 
1. Fes la sinopsi ( És una recopilació de dades dels punts principals d'una obra, per tal de veure'n els aspectes més rellevants. A les sinopsi sigui de llibre o de pel·lícula no s'han de donar detalls del desenllaç, ja que la sinopsi ha de buscar l'interès del lector per l'obra que s'hi explica) de la pel·lícula El Petit Príncep.

la sinopsi de la pel·licula del petit príncep era fer veure al es persones que la gent gran es va oblidant del que es divertit, la gent gran esta encapsada en una cosa i només pensen amb un futur, però un futur sense diversió.

El naixament de venus

1. Observa aquest quadre atentament "El naixement de Venus" de Sandro Botticelli (Renaixement) i a partir de tot això crearàs una història.

1.A. Crea un personatge: 

vintis (la deessa del vent)

Qui és aquesta dona? 

es una dona de pell morena, cabells llargs i morens que se li mouen amb les brises de cada dia que son creades per ella

Què nom?

Vintis

      És casada, separada, vídua, soltera? 

És una dona casada amb el més bell de tots es deus (narciso)

Té fills? 

no, no tenen fills

 És una dona sana?

si, té un cos prim però no exagerat

És la senyora de la casa? Una criada? L'amant?

És l'amant, la dona de narciso

Què fa? Descansa de la neteja? Espera l'estimat? Pensa?

ella crea el vent i les brises; no, ella espera a tenir-ho tot net; hi pot haver algunes vegades que espera a l'estimat per anar a donar un passeig junts pero hi ha moments que no espera a ningú per anar-se'n; Si pensa, ella es molt intel·ligent apart de bonica i de ser la deessa del vent.

Quin caràcter creus que té? És feliç, està trista?

És una dona alegre, feliç amb el que té, tranquil·la, no es molt orgullosa, simplement no té rancor a ningú, pero te moments en que ella vol manar i no pot i com a conseqüència se enfada i amolla ràfegues de vent de cents de kilòmetres que poden endur-se'n cases i edificis per això ningú fa enfadar-la

1. B. Escriu una història amb la protagonista creada.  Mínim 25 línies.

L'ACTIVITAT CONTINUARÀ...

Una matinada, trista, és a dir, hi havia el cel ennigulat i amb moltes probabilitats de que plogui estava vintis a casa seva, una casa davant la mar i amb unes vistes extraordinàries, netejant ja que el seu home, amant estava fora amb unes feines que tenia pendent amb uns companys, ella estava allà, sola amb un temps horrible fora, pero resulta que a ella aquest temps li agrada, és a dir. cel gris, vent i pluja... els trons i els llamps no li feien molta gràcia. A pocs moments va començar a fer algunes gotes i ella s'acosta a la finestra i observa atentament aquelles vistes, el cel, l'aigua... pero hi havia alguna cosa que li resultava estranya pero no sabia el que era i no li donava importància. Aleshores, seguint netejant i pensant amb allò que tenia dins el cap que no la deixava estar tranquil·la se'n adonà de que les palmeres no es movien i si no es movien volia dir que no hi havia vent! 

Ella no es la única deessa del vent, hi ha més deus i deesses del vent i per això s'estranyà i es va preocupar al veure el fet. Ella seguia netejant per que tenien una casa enorme i hi dedicava moltes hores a netejar i va apareixer el seu home tot mullat de l'aigua que estava caient...es varen besar, i ella tornà a lo que estava i Narciso va anar a duchar-se per no agafar un constipat. Era hora de sopar ja havia passat el dia i junts es van posar a fer el sopar; el temps seguia igual pero sense vent encara i mentre preparaven el menjar Vintis li comentà a Narciso el que havia passat avui mentre ell no hi era, ell també es va estranyar un poc per que allò no era normal, es a dir, que alguna cosa estava passant per que no hi hagi vent. 

En acabar de sopar van anar a casa dels deus i deesses del vent i resultava que no hi eren...es varen mirar amb una mirada estranya per que no era normal que no hi fossin cap dels deus o deesses del vent.

Aleshores, la gent del poble també estaven parlant uns amb els altres del que estava passant, en aquell moment Vintis es va oferir per bufar algunes ràfegues de vent per que el temps estigui equilibrat i no alteri les condicions meteorològiques.

Quan la gent estava ja satisfeta per el fet de haver vent en un dia tan gris com aquell se anaren a casa però Narciso i Vintis seguiren preocupats però igualment es varen anar a casa com la resta de habitants.

Al matí següent feia un dia esplèndid, un sol radiant, un cel destapat, blau amb alguns pocs niguls, en resum un dia per anar a passejar.

Sobre els 16 hores de la tarda va començar a bufar un vent super fort i clarament allò no era normal com el que havia passat ahir. El vent era tan fort que estava destorçant les cases, els escoles, els edificis més importants, és a dir, era un huracà! Mai hi havia hagut un huracà per aquestes terres; veies gent corrent per aquí per allà a la recerca de un lloc on protegir-se de la potència del vent de l'huracà, fins i tot hi havia morts tirats pel terra arrossegats per la força del vent... Tot aquell panorama no era GENS normal, el temps s'havia desequilibrat i això només podia significar una cosa...que havien mort els deus i les deesses del vent i per tant ara havien de contractar a una altre deessa o deu per a que faci la mateixa funció que feien els altres per que el temps estigui equilibrat i controlar i per això van acudir a Vintis (ella abans no controlava el temps per que no estava contractada per els grans deus que controlaven els deus i deesses que controlaven el temps) la única que quedava fins que no hi hagi un hereu del vent ella estaria controlant el vent els dies que hi hagi de haver vent.

Tots contents per haver solucionat el problema i trists per la mort d'aquests i la destrucció del poble es van possar mans a l'obre i van començar a reconstruir el poble.

socials

 

     1. Explica el que era el feudalisme.

     2. Dibuixa la piràmide del feudalisme amb els diferents estaments.

     3. Explica amb les teves paraules quin era el pensament il·lustrat. Cita'n autors importants i explica'n les seves teories.

frases emblemàtiques del petit príncep

"Antoine de Saint-Exupéry, cèlebre escriptor i aviador francès, autor d''El Petit Príncep'. Aquesta efemèride ha sigut celebrada a les xarxes socials com Twitter, on Saint-Exupéry, nascut en el si d'una família d'aristòcrates de Lió i desaparegut el juliol del 1944 quan pilotava un avió de l'Exèrcit francès, ha sigut 'trending topic' del dia. Per recordar-lo, repassem algunes de les millors frases d''El Petit Príncep', la seva obra més famosa. Trufada d'experiències autobiogràfiques, aquesta novel·la curta és el llibre francès més llegit i més traduït del món. Considerat un llibre per a nens, en realitat tracta temes profunds com el sentit de la vida, la soledat, l'amistat, l'amor i la pèrdua."

FRASES EMBLEMÀTIQUES DEL LLIBRE QUE T'AGRADARAN, LES HAS DE LLEGIR, PENJAR AL TEU BLOG I EXPLICAR-NE EL SIGNIFICAT DE CADA UNA:

1. "Demano perdó als nens per haver dedicat aquest llibre a una persona gran. Tinc una bona excusa: aquesta persona gran és el millor amic que tinc al món. Tinc un altra excusa: aquesta persona gran ho pot entendre tot, fins i tot els llibres per a nens. Tinc una tercera excusa: aquesta persona gran viu a França, on passa gana i fred. I és clar, necessita molt que la consolin. Si amb totes aquestes excuses no n'hi ha prou, vull dedicar aquest llibre al nen que va ser aquesta persona gran. Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin)". Aquest llibre es un llibre per a nens i aquest home ho dedicava a una persona gran, que era el seu millor amic que ho estava passant molt malament i aquest llibre li faria reflexionar sobre la vida. 
2. "Quan un està molt trist són agradables les postes de sol". Que per a algunes persones veure les postes de sol son una alegria per això quan se esta molt trist passar un moment de alegria va be per no estar sempre trist i passar aquella tristesa.

3. "Els homes ja no tenen temps per conèixer res; compren les coses ja fetes als comerciants; però com que no hi ha cap comerciant d'amics, els homes ja no tenen amics". ja no tenim temps de res i no volem conèixer res, millor tenir o obtenir les coses fetes.

4. "Les paraules són font de malentesos". Si no t'expliques bé l'altre persona pot entendre malament el significat del que dius. 

5. "Això que veig aquí només és una escorça. El verdaderament important és invisible". el que realment es important es a dins de una persona per això es invisible.

6. "Caminant en línia recta, no es pot arribar gaire lluny". quan una cosa es moltfcil d'aconseguir es molt avorrit i a més no s'arriba gaire lluny.

7. "Nosaltres, que comprenem la vida, ens burlem dels números". 

8. "Als grans els agraden les xifres. Quan se'ls parla d'un nou amic, mai pregunten sobre el que és essencial". que les persones majors o adultes no donen importància a lo que es essencial de una persona en canvi un nen si parles amb un nou amic faria el possible per saber més de aquella persona.

9. "S'ha de demanar a cadascú el que està al seu abast". no demanar a les persones cosses que aquelles no poden donar.

10. "Aquest és el meu secret: només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls". 

les coses essencials no es veuen a simple vista, es veuen amb el cor.
11. "Si tu em domestiques, llavors tindrem necessitat l'un de l'altre. Per a mi seràs únic al món. Per a tu, jo seré únic al món".
te vas encarinyant amb una persona amb la cual pases una part important de temps amb ell/a 

12. "El que fa bonic un desert és que en algun lloc amaga un pou".

podria ser que per exemple les persones que a simple vista pareixen fortes com una roca o sense sentiments al fons tenen sensibilitat

13. "No era més que una guineu semblant a cent mil altres. Però jo la vaig fer la meva amiga i ara és única al món".

el mateix que l'altre frase, quan estas amb una persona i us feis amics/amigues aquelles perones son úniques...

14. "És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important".

el mateix, ha estat tan de temps amb la rosa que  per a ell es molt important encare hi hagui moltes mes al món o univers.

15. "És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres. Si aconsegueixes jutjar-te rectament és que ets un verdader savi".

abans de jutjar a altres persones per ser com son primer t'has de jutjar a tu mateix per ser així com ets .

El petit príncep

Aquí teniu un fragment del llibre El petit príncep. Esper que vos agradi i vos faci meditar. Reflexionar sobre el que és realment important en aquesta vida i adonar-nos de si ho tenim oblidat. Després el podeu incorporar al vostre blog amb un comentari personal com a introducció. 

Aquest llibre no vos el podeu perdre! També cerca informació sobre el seu autor i sobre el llibre mateix. 

Antoine de Saint-Exupéry, desaparegut en accident d'aviació, va ser poeta, escriptor i aviador françés. Nascut en una família procedent de la noblesa francesa va tenir una infantessa feliç llevat de la mort prematura del seu pare. 

El petit príncep va ser escrita a Nova York durant la guerra va estar publicat el 1943 a Nova York amb les seves pròpies aquarel·les, aquest conte ple d'encant i d'humanitat es va convertir ràpidament en un èxit mundial.

COMENTARI PERSONAL: Quan algú vol domesticar algun animal aquell es torna feliç perquè hi hi ha algú que es preocupa per ell i es la seva felicitat.

Heu de saber que ja hi ha la pel·lícula en dibuixos animats i és molt bona. 

“Hola, bon dia -digué la guineu.

- Qui ets? -digué el petit príncep-; ets força bonica.

- Sóc una guineu -digué la guineu.

- Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist…

- No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.

- Ah! Perdona -va fer el petit príncep.

Però després d’una reflexió, afegí:

- Què vol dir “domesticar”?

- És una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Vol dir “crear lligams”.

- Crear lligams?

- Sí -digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.

(…)

-La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a mi. Totes les gallines s’assemblen i tots els homes s’assemblen. Això em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. Els teus me’n faran sortir, com una música. I després, mira! veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden a res. Què n’és de trist això. Però els teus cabells són color d’or. Serà meravellós quan m’hauràs domesticat. El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. M’agradarà la remor del vent entre el blat…

La guineu va callar i es quedà mirant el petit príncep llarga estona:

- Si em vols fer el favor… domestica’m! -digué.

- Prou voldria -respongué el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.

- Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les tendes. Però com que de tendes d’amics no n’hi ha, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m.

- Què s’ha de fer? -digué el petit príncep.

- S’ha de ser molt pacient. Primer t’asseuràs una mica de lluny de mi, sobre l’herba. Jo et miraré de cua d’ull i tu no diràs res. El llenguatge és font de malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a prop…

El petit príncep va tornar l’endemà.

- Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a ser feliç. Com més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja em posaré anguniosa i plena de neguit; descobriré què val la felicitat!! Però si véns a qualsevol hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el cor…

És així com el petit príncep domesticà la guineu. Quan fou hora de marxar:

- Tinc ganes de plorar!… -digué la guineu.

- Tu en tens la culpa -digué el petit príncep-; jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler que et domestiqués…

- És clar que sí -digué la guineu.

- Però te tocarà plorar!

- I força -digué la guineu.

- Així no hi has guanyat res!

- Sí que hi he guanyat -digué la guineu-, per allò del blat.

(…)

- Adéu -digué.

- Adéu -digué la guineu-. Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls.

- És el temps perdut amb alguna cosa el que la fa important. Els homes han oblidat aquesta veritat -digué la guineu-. Però tu no ho oblidis. Et fas responsable per sempre més del que tu has domesticat”.

Antoine de Saint-Exupéry. El Petit Príncep.

oración simple

 Entra en estos links y haz los ejercicios interactivos sobre la oración simple.

1. http://www.xtec.cat/~jgenover/sn01.htm

2.  http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/lengua/2sujeto.htm

3. http://lenguayliteratura.org/hot/057/index.htm

4. http://www.tinglado.net/?id=jugamos-a-analizar-i

5. http://www.xtec.cat/~jgenover/sujeto1.htm

Un poc de literatura

    1. Cerca informació sobre Joanot Martorell. Explica la seva vida i conta aquell aspecte que trobis més particulars. Època a la qual pertanyia? Característiques?

En Joanot Martorell va ser un escriptor medieval valencià, més conegut per haver escrit Tirant lo Blanc, la seva primera obra més coneguda i considerada novel·la moderna.
Va néixer entre l'any 1413/1415 a València, una família de la mitjana noblesa originària de Gandia, però establerta a València des de 1400. El seu avi va ser conseller reial i el seu pare, cambrer del rei Martí  l'humà i va morir l'any 1465 als 51/52 anys a Gandia.

De Joanot Martorell, que era cunyat d'Ausiàs March, es coneixen força elements biogràfics que ens el mostren com un cavaller vigorós de vida agitada.

Època medieval.

 2. Comenta la seva gran obra Tirant lo blanc. Penja al teu bloc tota la informació que trobis, en fas un resum i copia'n un fragment. Explica les característiques de l'època medieval en aquest fragment i el contingut.

Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià, Martí Joan de Galba. 
És considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del segle d'or valencià.En el Quixot, el"ingenioso hidalgo" observa que en el Tirant els cavallers mengen, descansen i fan testament quan moren, uns costums ben humans que la novel·la de cavalleries, fins a aquell moment, havia passat per alt.El que narra és creïble, perquè els personatges són humans i, com a tals, éssers complexos, amb debilitats i virtuts. Tirant lo Blanc és també una novel·la total, perquè té registres lúdics i transcendents, i les aventures i desventures bèl·liques i sentimentals del protagonista, el cavaller bretó Tirant, se succeeixen en diferents escenaris, el cavalleresc, el militar, el cortesà i l'amorós. Tot plegat converteix el text de Joanot Martorell en una obra moderna.

Tirant lo blanc és una obra molta important escrita per Joanot Martorell i acabada per Martí Joan de Galba. la obra es molt creí ble perquè els cavallers son humans, éssers complexos . 

La acentuación

Haz los ejercicios de acentuación en lengua castellana que encontrarás en el siguiente link:

http://www.vicentellop.com/ortografia/acentuacion.htm

Barbarismes

Cerca la paraula correcta als següents barbarismes

Después: Després

Puesto: Lloc

Semafuru: Semàfor
 
pues/pos: Doncs
 
barco: Vaixell
 
deport: Esport
 
campeonat: Campionat

tenir que: Haver de
 
Cantitat: Quantitat

Casi: Quasi

emocions

 


   1. Explica quina és la cosa que més et fa enfadar del món i per què? (Com et fa sentir, quines sensacions tens...) Mínim 15 línies i has de penjar imatges representatives.

El que més m'enfada es que la gent em dugui la contraria del que dic quan jo a aquell moment tinc la raó i fan de ells tenir-la i es posen en un pla " boig" 

Per exemple, un dia  a classe una companya hem parlava de una manera estúpida i això m'estressa i me estava posant a mil per una bogeria absolutament absurda així que li vaig deixar les cosetes clares i vaig acabar guanyat jo per que en vera tenia raó o el que feia ella era una infantilessa , i també quan una persona tracte de manipular-te i fer el que ella només vol que fagis i no poder fer el que tu realment vols.

El que sent quan em passen aquestes cosses es fúria i que no som conscient del que faig així que puc ser agressiva a vegades però no sempre som així.

També el que pot fer-me enfadar es que a l'altre persona per poc que li fagis ho fas malament o li fas mal, per que s'entengui me va passar amb una amiga que estàvem depilant-nos, concretament jo a ella però clar jo tinc experiència i se depilar però ella per una bogeria va començar a pegar-me i tot i jo vaig aguantar-me i vaig anar-me de casa seva per que sabia que si jo també hagués fet el que ella em va fer jo hagués estat la dolenta i clar el que vaig fer va ser allunyar-me de aquesta persona per que també veia que no era de ses millors influències i ho vaig deixar anat però la ràbia que vaig sentir a aquell moment es indescriptible.