Exercicis interactius

Exercicis interactius

 Entra a n'aquest link i fes els exercicis d'accentuació. En podràs veure les solucions.

http://enxaneta.info/activitats/accentuacio/3

Comprensió escrita (Matant el temps)

MATANT EL TEMPS

I tot d’una, va fer xisclar els dits i el món s’aturà. Amb el moviment congelat i l’esdevenir petrificat, va quedar tota sola davant d’aquell parèntesi atemporal. Va respirar alleugerida i posà la seva ment en blanc. Era un “prou” necessari on cercar una calma escorredissa i juganera. El cansament havia posat punt i final al turment. I la tempesta havia quedat en un quadre penjat a la paret.

No hi havia perill. Tot estava bloquejat i embussat i l’aigua tèrbola ja no corria ni amunt ni avall. Aquell era el seu moment, només d’ella. Ja no avançava ni tampoc anava enrere.

Quieta i d’en peus amb la mirada a un horitzó de pedra, pensà:

- On collons anem?
- Enlloc.- Es respongué.

Només anem matant el temps lentament, fins que ell ens mata a nosaltres.

   1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès?
El tema que tracta es de inquietud i alhora tranquil·litat

- S'atura el món, està congelat, petrificat, ella es queda sola allà enmig sense res. Ella respira i posa la seva ment en blanc, cerca la calma però es difícil en una situació així, estava cansada; no hi havia perill de res tot estava bloquejat, l'aigua no es movia, estava tèrbola.
Ella estava quieta, no avançava ni retrocedia i es demanava on podia anar i es contestava a ella mateixa que no anava enlloc perquè no hi havia res.

* A mi m'asustaria sa veritat que hem pases tal cosa i quedar me sola a un món destruït petrificat sense vida

cues d'estels

  CUES D'ESTELS 
Cues d'estels  que baixen fent uns tels  que creixen com els pèls  que naixen com arrels  del nostre cos.  Així com flors. 
Cues d'estels.  S'ajunten els espais. 

                 Ovidi Montllor
                                                                     
LLUNA ESTIMADA 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna coqueta:  algú que et faci d'acompanyant,  que et digui coses a cau d'orella  i et prengui el rostre en les seves mans. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna bonica:  vols que m'arribin els teus perfums  i amb els teus ulls plens de melangia  vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què et passa, lluna estimada:  el teu cor es va enamorar de mi  pro tu ets al cel i jo estic en terra  i no veus camins que ens puguin unir.  Però, oh!  no et desesperis, pàl.lida lluna,  jo sé un camí que podràs seguir:  va fins la vall, entre les muntanyes,  i ajeu-te al riu que ell et durà aquí. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi.                            Pau Riba  

M'ESTIM LA NIT 
Demà no tinc feina  i tal vegada em desperti tard.  M'estim la nit,  perquè sé que tothom dorm  i que el carrer baixa buit de silenci.  M'estim la nit,  perquè de dia no es veuen les estrelles  ni se sent el soroll dels camions del fems.  M'estim la nit,  perquè la nit és somni,  i el somni és...  és un llac d'aigües cristal•lines  on els cignes marxen cap al sol  i els xiprers siulen tranquils  vora una tomba oblidada.  M'estim la nit,  perquè la nit pot ser dia.                              Pau Riba

Quin és el millor moment del dia per a tu? Matí, migdia, horabaixa o nit?  Justifica la teva resposta i penja una imatge adient amb el moment del dia que més t'agradi, també un poema.

El millor moment del dia per a mi es la nit, m'identifico una mica amb la nit, per que la nit es obscura i amagada, solitària i jo som una mica així.
M'agrada per que a la nit som jo mateixa... me agrada passejar a la nit i estar a obscures és una sensació que a mi me tranquil·litza i em relaxa encara que em fa una mica de por però es el millor moment del dia; per la nit estic més desperta...com...els mussols per exemple...


El meu és el moment del descans, de gaudir de la família i de la comunicació amb aquesta... En definitiva, el moment de descansar

                                

LLUNA MORENA

Lluna morena en la nit,

alta al firmament que esguarda,
brisa fonda on el cel canta
el seu somni cristal·lí.

Lluna mora, mel d’encís,
olor d’aiguardent que escampa
la nit bruna i setinada,
de dolç tacte coral·lí.

Lluna irisada d’anís,
aigua clara barrejada
amb els grans de la magrana,
guspireig lleu de carmí.

Lluna calenta al zenit,
passió lenta, fina grana,
mirall transparent que exalça
la florida del narcís.

Lluna plena al cel colpit,
que et duu una preciosa randa
d’estrelles de jacaranda
mentre es perd en el teu pit.

                                            

Conclusiones de Luis Cassés

¿Dónde podemos encontrar la poesía?: Conclusiones, de Luis Cassés?

  

Conclusiones

(Luis Caissés Sánchez)

La Poesía

no sólo está en el crepúsculo,

la rosa,

el mar,

la lluvia,

la pobrecita página en blanco.

Está también en ti, amor,

aún cuando lo ignores,

dudes de lo que digo,

estés contra ella,

la niegues.

La il·lustració és d'Andre Azevedo.

 1. Contesta las siguientes preguntas sobre el poema:

A. ¿Dónde está la poesía?

-la poesía está en una persona

B. ¿Dónde la podemos encontrar? 

- en el crepúsculo, la rosa, el mar, la lluvia, paginas en blancos

C. ¿Se tiene que remover mucho por el mundo para descubrirla

-no hace falta removerse mucho porque la poesía está por todo

D. ¿Todo el mundo la puede descubrir? 
- si solo tiene que fijarse

E. ¿Qué te llama la atención de la forma de este poema? Recuerda que siempre tienes que justificar tus respuestas.
- lo que más me llama la atención de la forma de este poema es la estructura... porque no es una estructura que yo haya visto antes, es decir, versos formados por una palabra o dos

Imatges

Imatges

      1. Cerca deu imatges espectaculars sobre paisatges, les penges i les descrius. Explica també per què t'agraden tant.


 

Krabi (Tailàndia)

No hi ha paraules per descriure aquest lloc, ¿veritat?
M'agrada per l'aigua neta, els dos acantilats rocosos amb aquest verd per les voreres...increible!!!



















Un paisatge poc vestit només amb algunes girafes i la posta de sol.
M'agrada per què simplement és guapa el color de la posta sol amb aquest color ataronjat ...
 







Una roca en forma de elefant no es veu cada dia i es impresionant en mig de la mar...

M'ha cridat l'atenció més per la forma, impacta a la vista


















Un mar descontrolat amb unes ones gegants...
M'agrada o m'ha cridat l'atenció perquè aquest color blau i unes ones espectaculars i amb moviment.











S'hi veuen grans núvols i una quantitat de llamps  enormes i impressionants...


Aquesta imatge me causa por...jo som molt poruga amb els trons i els llamps però me impacta la imatge...











Descripció de la imatge: horror, fum, alerta...

Aquesta imatge NO m'agrada perquè és una imatge que mostra el mal que es fa la Terra de aquesta manera que pareix una cosa insignificant però que fa malbé a la terra....














Un paisatge d'un pol, un cel clar, un glaciar  gros, aigua...

M'agrada perque dona una imatge de frescor i tranquilitat










posta de sol amb uns colors que criden l'atenció uns blaus, vermells, grocs ataronjats....

M'agrada aquesta imatge per què la forma com estan els núvols donen una sensació de relax, armonía i un poc romàntic...







un camp amb flors i una persona asseguda disfrutant...
els colors












playa con estrellas por la noche
me agrada perque es una cosa que no he vist mai

Comentari del poema "Petita llengua"

Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes LA cendra i el miracle. Espectacular.

 

Petita llengua

La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.

1. Tema del poema

La llengua

2. Contingut.

Parla de una comparació de la llengua amb una cala petita

3. Resum

Diu que una llengua en concret la que jo parlo no és molt gran ni molt petita, és una cala espigada ni petita ni gran que té tot encare sigui petita

4. Opinió personal

És un poema curtet però parla de les llengues i utilitza metàfores per expresar-se que està molt bé encare que sigui confós.

Comentari del poema

FA MAL
Fa mal, sí, molt de mal...

Són escenes que no gosam
ni mirar, el pitjor destí per a
uns infants innocents, d'humil
mirada perduda en els vents.

Fa mal, sí, molt de mal...

Un mal infinit que t'estreny
el cor i et remou les entranyes.
Un mal que no hem hagut de patir;
només ells saben el que és
viure així.

Fa mal, sí, molt de mal...

Veure innocències menudes
sense alegria, sense ajuda, sense res.
Només per haver nascut en un món
mal repartit, en un món que no sent,
en un món que dorm panxa plena i
amb els ulls tancats al patiment aliè.

Fa mal, sí, molt de mal...

Refugiats que cerquen sobreviure entre
lleons i feres terribles, entre la natura
banyada d'una mar salvatge que engoleix
sense intenció, però també sense contemplació.

Fa mal, sí, molt de mal...

...i impotència.
Antònia Lladonet

COMENTARI DEL POEMA

1. Explica el significat del títol del poema i la relació que té amb el mateix.

FA MAL, és un comportament humà que destructius o immorals que són font de sofriment moral.

la relació que té amb el poema es que parla de com infants de altres països que no tenen recursos i ho passen molt malament.

2. Explica en una paraula el tema del poema.

Pobresa

3. Fes l'anàlisi mètrica del poema: rima assonant o consonant, sense rima, números d'estrofes, número de versos. 

Sense rima; 4 estrofes; 25 versos.

3. Explica el significat de cada estrofa.

Estrofa 1: No gosam de veure tals imatges que mostren una etapa de la vida tan perduda.

Estrofa 2: No tothom viu igual i que alguns a aquest món no hem tingut que passar per un moments difícils però hi ha persones que si

Estrofa 3: Infants que no tenen cap culpa de haver nascut en un món tan egoista, nins sense ajudes, ni rialles, ni res...

Estrofa 4: persones que intentes SOBREVIURE amb el que desgraciadament els hi ha tocat.

4. Resumeix en tres línies el contingut del poema.

Què hi ha persones especialment els infants que son els més innocents patint per sobre viure a un món ple de injustícies i mal repartit, persones que ho passen molt malament, refugiats sense alegries, ni VIDA.... 

5. Què en penses del conflice a Síria? Cerca'n informació.

Penso que son confliques que tenen com a inici tonteries .