Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes LA cendra i el miracle. Espectacular.
Petita llengua
La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.
1. Tema del poema
La llengua
2. Contingut.
Parla de una comparació de la llengua amb una cala petita
3. Resum
Diu que una llengua en concret la que jo parlo no és molt gran ni molt petita, és una cala espigada ni petita ni gran que té tot encare sigui petita
4. Opinió personal
És un poema curtet però parla de les llengues i utilitza metàfores per expresar-se que està molt bé encare que sigui confós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada