l'accentucaió

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantaré                comité                 mossèn               cafè                        aprèn
entén                   puré                       alè                         pages                    imprès
irlandés               cinquè                  només                 entès                    també
consomè             congrés               gairebé               faré                       interés
aixè                      ressò                     boirós                  afició                   ambdós
espós                   presó                    arròs                     cotó                      refós
exclòs                   allò                        però                      sinó                      curiós
talós                      gloriós                 repòs                    difós                     inclòs

2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.
riuet                      colliu                     demà                    permís                 aniràn
algún                    llumins                  Ramón                 porro                    avís
així                         crostó                   votació                 anireu                  Ferràn
procés                 respon                    cigró                      campió                 espai

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.
corriem                deies                    telefòn                           dèbil                     reiem
escrivía                origens                parlavem                      òrfe                       féssin
xérif                      llàpis                     avisaven                       nùvol                    diguessiu
feieu                     cantaveu             fenòmen                        sortieu                  cèrvol


4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

Grècia                 espaiosa              patirìa                   trajectòria                   mengessin
artilleria             pòlvora               Letònia                 policía                           càmera
acadèmia           esglèsia               pertinent              ferestega                      orígen
palauet                hostilitat             ciència                  exigua                            dolcíssima

5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei              olimpiàdes         dioptria                xassis                      élit
xandall              médul·la             viking                    rèptil                     període
atmòsfera          interfon            pneumonía          termostat             tulípa
isòbara               missíl                  futbol                     tèxtil                    omoplat

6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

1. El meu net té un ós de la mà més llarg del que és normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al món no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Té més són des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
5. Els bens de l’acusat son un pél més reduïts del que creu el seu advocat.

7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.

Abans-d’ahir no se que va passar, però només recordo que desprès d’arribar a casa varem asseure’ns al sofà perquè voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que és dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo bé, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramón, però, encara té són i es passeja per la masía com una ànima que cerca repòs. Què hauríem de dir que ens ha succeït? Per què hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perquè en l’últim apat que ferem haviem prés un cafè espés amb un gust estranyament curiós?

8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.

El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Córsega i Sicília. La María no sabía per què. I si no hi havia benzina al dipòsit? I si hi havia algún problema mecànic? Com que no sabía que fer, va trucar a la seva companyía d’assegurances amb l’estúpida pretensió que li poguessin resoldre el problema. Després de prèmer els números que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles músiques que pretenen ser simpàtiques, però que poden fer perdre la paciència a l’usuari més sofert del món. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent francés, però només li ho sembla, perque amb la cridòria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allò era un caos!

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.

No tenia la funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures pròpiament dites, sinó que més aviat tenia una activitat hospitalària, en el sentit més estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien càrrec i el gestionaven. El centre es mantenía en part gràcies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se més de pressa el cel ho deixaven indicat així en els seus testaments.
Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la màniga de l’hàbit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa que Teresa Valldaura veié aixì que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Més petita que un colom, amb el plomatge de color de cafè amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabé que era una tortora perquè la Sofía digué: “Miri, máma, una tortora. Tan salvatges que son…” No sé n’havia recordat mai més. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una mà davant de la boca per ofegar un badall i a l’ùltim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, àrbres, casa, moris encés. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió catalana va sortir l’any següent). El títol feia referència a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capítol de l’Alcorà, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislàmiques, trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referència, lligada a un capítol que dóna una versió gens ortòdoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’Índia, país amb una important minoría musulmana, prohibís el llibre tan sols dues setmanes després de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islàmics més van seguir l’exemple índi i el van prohibir.
 La vida després de Déu, Matthew Tree

SOLUCIONARI:
  https://ismafuster.wordpress.com/2013/04/02/solucions-exercicis-daccentuacio/