Text argumentatiu

1. Explica la diferència entre un text argumentatiu, l'editorial i un article d'opinió. En publiques un de cada i n'expliques detalladament les característiques representatives.

Un text argumentatiu exposa una idea o una opinio personal amb la finalitat de convèncer amb arguments ben raonats, l'editorial és un article que expressa l'opinió de l'equip de redacció  que permet conèixer quina és la ideología dominant en un determinat mitjà de comunicació i un article de opinió personal és un text en què l'autor exposa les seves idees sobre una qüestió determinada.



exemple text argumentatiu:

Introducció: idea principal

L’Institut Català de Tecnologia ha informat de l’augment del nombre de persones que 
utilitzen Internet per comprar productes. És evident que el mitjà informàtic permet 
estalviar temps en moltes activitats diàries, a més d’evitar desplaçaments. 

Desenvolupament : convenç amb argumetns raonats.

D’una banda, són moltes les activitats que es poden organitzar virtualment: des de fer 
una senzilla compra fins a realitzar complicades transferències bancàries, passant per 
reservar un bitllet d’avió o comprar una entrada per al teatre. 
D’altra banda, més enllà de la comoditat evident que suposa aquest avenç tecnològic i 
l’estalvi de temps, desplaçaments i diners, no hem d’oblidar que al cap i a la fi un 
ordinador està substituint el treball que hauria de fer una o diverses persones. 
En conseqüència, aquest canvi d’hàbits ens acabarà fent perdre el plaer del dia en 
família que ens proporciona anar a fer la compra el dissabte o poder parlar amb la noia 
de l’agència de viatges, que sempre ens recomana la millor opció. 

Conclusió: confirmació del tema breu comentari final

Per tant, considero que si aquest recurs no es gestiona de forma adequada, podria portar 
a una notable disminució en les relacions humanes directes. 


Exemple editorial: ideologia dominant

El pacte anticrisi subscrit ahir pels principals sindicats i organitzacions patronals catalans sota els auspicis de la Generalitat, que també ha adquirit notoris compromisos concrets, és una bona notícia, no per anunciada menys important. En temps de crispació política i encastellament en les pròpies posicions, que els anomenats agents socials posin negre sobre blanc una sèrie de mesures per reactivar l’economia i crear ocupació és especialment benvingut. Perquè és de sentit comú que la profunditat de la crisi obliga a unir esforços, de manera que si alguna cosa s’ha de lamentar és que no hagi estat fins ara que s’ha arribat a un acord d’aquesta mena. El pacte es concreta en una trentena de mesures, de les quals probablement la més important, per la seva novetat i i els seus efectes, és el subsidi de 425 euros mensuals per als autònoms en atur. En el seu conjunt, la bateria d’iniciatives es tradueix en gairebé 5.800 milions d’euros. I encara que probablement hauria estat desitjable, com va apuntar el president de Foment, Joan Rosell, més amplitud i profunditat temàtica en el pacte, s’ha de donar per essencialment bo aquest primer pas.
Malgrat tot, la gran virtut de l’acord és que és un estímul perquè sindicats i patronals es posin d’acord en el conjunt d’Espanya. Les diferències irreconciliables al voltant de la reforma de l’acomiadament han impedit fins ara afrontar un consens ineludible per redreçar el perillós rumb de l’economia i l’ocupació a Espanya. Al gener hi haurà un nou intent, i faran ben fet els protagonistes de prendre nota del pacte de Catalunya, que una altra vegada ha donat un exemple de responsabilitat .




Exemple opinió personal: 

Un any perdut? Un any guanyat?

Si ara mateix anunciara als meus pares o iaios que m’agafe un any sabàtic, segurament em mirarien amb la incomprensió més absoluta. Ho considerarien una pèrdua injustificable de temps i buscarien un motiu plausible. “Però estàs malalta? T’ha passat alguna cosa? Estàs prenyada?”.

Fa vora una dècada que vaig sentir el terme “any sabàtic” per primera vegada. Vaig coincidir, durant una estada d’estiu al Regne Unit, amb una xica alemanya que feia un ‘gap year’ entre l’institut i la universitat. M’explicava que així millorava l’anglés i, especialment, afrontava amb més maduresa la decisió de quin grau volia estudiar. Quants estudiants coneixem que han triat la carrera a desgana, sense saber ben bé a què s’enfrontaven?

Ara bé, no podem ignorar que no tot el jovent té el mateix grau de seny, i que bona cosa de la jovenalla del nostre poble, sense anar més lluny, passaria l’any enganxada a la pantalla del mòbil, de festa en festa o en altres afers poc profitosos. Fins i tot la gent adulta corre el risc de no saber com ocupar les hores trobades i acabar penedint-se de la decisió.

En conclusió, perquè l’any sabàtic tinga un resultat fructuós, calen orientacions i preparació. Es tracta de traure beneficis, en el camp de l’educació, de la salut mental o en qualsevol altre, de la inversió d’un dels nostres actius més valuosos: el temps.

2. Quina és l'estructura habitual dels textos argumentatius?

Introducció

L’Institut Català de Tecnologia ha informat de l’augment del nombre de persones que 
utilitzen Internet per comprar productes. És evident que el mitjà informàtic permet 
estalviar temps en moltes activitats diàries, a més d’evitar desplaçaments. 

Desenvolupament 
D’una banda, són moltes les activitats que es poden organitzar virtualment: des de fer 
una senzilla compra fins a realitzar complicades transferències bancàries, passant per 
reservar un bitllet d’avió o comprar una entrada per al teatre. 
D’altra banda, més enllà de la comoditat evident que suposa aquest avenç tecnològic i 
l’estalvi de temps, desplaçaments i diners, no hem d’oblidar que al cap i a la fi un 
ordinador està substituint el treball que hauria de fer una o diverses persones. 
En conseqüència, aquest canvi d’hàbits ens acabarà fent perdre el plaer del dia en 
família que ens proporciona anar a fer la compra el dissabte o poder parlar amb la noia 
de l’agència de viatges, que sempre ens recomana la millor opció. 

Conclusió

Per tant, considero que si aquest recurs no es gestiona de forma adequada, podria portar 
a una notable disminució en les relacions humanes directes. 

    
3. Cerca informació sobre el que és la Carta dels lectors d'un diari i les seves característiques principals. Posa'n un exemple.



la carta al director/al lector és un subgènere periodístic on es parla de fets d'actualitat, situacions personals...poden expressar denuncies, opinió, agraïments, comentaris...

Exemple:

ANNA SAULEDA BATLLÓ

Últimament, quan et disposes a veure un programa o una pel·lícula, acabes veient més anuncis que no pas el que et disposaves a veure. Això és degut a l'abús de la publicitat que emeten cadenes com ara Antena 3. Tot i que el intervals publicitaris són necessaris, tant per al sosteniment econòmic de la cadena com per als espectadors, per poder-se informar sobre els productes nous que hi ha al mercat, l'abús d'anuncis en algunes cadenes fa que el públic en surti perjudicat. La mala gestió publicitària d'Antena 3 fa que no només hi hagi un gran nombre d'anuncis, sinó que hi hagi també moltes pauses, i molt seguides. A part, en tenir relació amb altres cadenes, com ara Neox, Nova i Nitro, fa les pauses publicitàries al mateix temps, per la qual cosa, si en un dels canals acaba un programa, a la resta, encara que estiguin al mig d'una escena, també s'inicia la pausa publicitària. Tot això pot ser beneficiós per a l'empresa, ja que com més anuncis, més beneficis tenen, però també pot ser perjudicial, ja que l'audiència pot baixar.

Sant Pol de Mar (Maresme)

4. Tria un d'aquests temes i escriu-ne un text argumentatiu:

   A) Tenir fills o no tenir-ne

   B) Després dels 16 anys: estudiar o treballar?


Molts adolescents es demanen si seguir estudiant o posar-se a treballar quan arriben als 16 anys, alguns decideixen estudiar i seguir la seva carrera com a x professió i hi ha que estan avorrits i cansats de estudiar i van a cercar treball.

Quan els nens arriben a una certa edat que son els 16-17 anys es demanen a si mateixos o als pares o algú que els pugui aconsellar de que es millor si treballar o seguir estudiant, no hi ha res dolent en que un adolescent es vulgui possar a treballar a aquesta edat tenguent com a exemple a casa seva que el seu pare o mare se haguin possat a treballar de molt nins, però la veritat es que ara mateix està difícil, per que alguns poden ja tenir el títol de la ESO i si troba treball i vol pues li va bé, ara bé, aquests adolescents que encare no han arribat a tenir la ESO ho tenen una mica diferent ja que actualment es necessita la titulació de l'ESO per quasi tot.
Hi ha gent que pot no estar de acord en que es pugui treballar a tan primerenca edat per les dificultats que li pot dur ser tan jove i que ha de decirdir fer-se una carrera, però s'ha de tenir en compte que no totes les persones estan capacitades per fer una carrera i també parlant económicament n'hi ha que no poden encare que vulguin.

Se hauríen de revisar les lleis cap als estudis per a veure si hi pot haver manera de que les persones que vulguin però no puguin per temes x puguin realitzar el que més il.lusió els fa.